HISTÒRIA

A la comarca de l'Alt Empordà, Sant Llorenç de la Muga se situa a l'Alta Vall de la Muga, en una zona també coneguda com l'Empordà de Muntanya o la Garrotxa d'Empordà, pel seu terreny muntanyós.

El nucli urbà està situat en un meandre pronunciat del riu La Muga, que travessa el terme municipal en un recorregut d'onze quilòmetres. El recinte emmurallat de l’època medieval destaca pel seu bon estat de conservació, així com la majoria de les cases del nucli antic. Passejant pel centre de Sant Llorenç de la Muga trobareu racons molt agradables que formen part de la història del poble: la muralla configurada per les mateixes cases, els tres portals d'accés, les diferents torres circulars o de base quadrada, ubicades al mig de la muralla; l'església parroquial de Sant Llorenç o el canal de rec que travessa el nucli antic. Fora de les muralles, el Castell de Sant Llorenç, de propietat privada i documentat del segle XIII, i la Torre de Guaita (o dels Moros) acabaven de configurar un sistema defensiu complex per a l'època.

Amb poc més de 230 habitants, Sant Llorenç de la Muga conserva l'esperit d'un poble rural, tranquil i molt acollidor, obert al visitant i amb un munt d'activitats al llarg de tot l'any.

Un resum molt breu de les etapes i els fets més destacats de la història de Sant Llorenç de la Muga comença en els seus orígens, que daten de l'any 972, moment en què es va trobar, documentalment referenciat, un alou situat a la parròquia de Sancti Laurentii de Sambuca, menció que es repeteix en diversos documents al llarg del segle XI.

Del segle XV a mitjans del segle XVIII hi ha un augment constant i progressiu de la població. La majoria de les llars es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia, fet que els permetia desenvolupar l'activitat tèxtil de la producció de draps. Al municipi s'hi realitzava tot el procés de producció dels teixits de llana, que després de la seva confecció final es venien a les ciutats de Figueres, Girona i, fins i tot, a Barcelona. En aquells anys, el rendiment d'explotar els boscos també havia augmentat considerablement i va provocar un augment ràpid de la població.

Cal destacar l'etapa històrica a partir de la segona meitat del segle XVIII, en què es va construir la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga (1771-1794), dedicada a la fabricació de bales de canó i municions. La sobreexplotació dels boscos d'alzines i roures per a la producció de carbó, per mantenir en funcionament la Reial Foneria, va provocar un canvi radical en el paisatge de Sant Llorenç i en el seu entorn més proper.

La fi de la Reial Foneria va ser conseqüència de l'alt interès estratègic que representava en aquells moments la fàbrica d'armament del municipi, tant per a la monarquia espanyola com per a la república francesa. Precisament, el 1794, durant la Guerra Gran, Sant Llorenç de la Muga va ser el primer punt de Catalunya ocupat per les tropes franceses i on van tenir lloc les dues batalles de Sant Llorenç de la Muga, que van ser un intent de reconquesta de la foneria per part de les tropes espanyoles. La primera batalla presenta una versió diferent segons qui explica els fets: per als espanyols va ser un model de mala sort i per als francesos fou un model de mala estratègia. La batalla va acabar amb moltes baixes del bàndol espanyol i els francesos no només van mantenir la posició a la foneria, sinó que també van ocupar la vila de Terrades.

A la segona batalla de Sant Llorenç de la Muga, tres mesos més tard, les tropes espanyoles es dirigien a Sant Llorenç de la Muga a través de camins rurals separats en diferents batallons. Uns es van perdre, els altres van arribar tard i els qui van arribar primer no van saber què fer tots sols. Així doncs, els francesos van contraatacar i van desfer l'atac espanyol. Davant aquesta situació, les tropes franceses tampoc se sentien còmodes enmig del territori enemic, així que des de París es va ordenar la retirada i la posterior destrucció de la Reial Foneria i dels tres ponts d'accés al municipi.

Dels inicis del segle XX, cal destacar la tasca que va desenvolupar la família Camps Armet a la vila de Sant Llorenç de la Muga. Era una família benestant i, de fet, l'Albert Camps Armet (Figueres, 1849 – Barcelona, 1923) va ser senador a Madrid, influència que va aprofitar per projectar la construcció de la nova carretera d'Albanyà fins a Figueres. També va ser impulsor de l'establiment d'una comunitat de monges que s'encarregaria de l'escola de les nenes del poble. Quan va morir sense descendència va deixar les seves propietats al seu germà, en Carles Camps Armet (Figueres, 1857 - Sant Llorenç de la Muga, 1939), amb la condició que si ell també moria sense descendència, deixaria les possessions a la beneficència. I, uns anys més tard, així va ser. Carles Camps Armet va deixar l'actual edifici de l'ajuntament per a la instal·lació de l'escola pública i més tard, va ser la seu de la Casa del Poble. La resta de possessions les va deixar a l'Hospital de Figueres.

Una placa de l’any 1925, que actualment està col·locada a la façana lateral de l'ajuntament, sobre la porta de la sala polivalent; els carrers Paula Armet (mare de l’Albert i en Carles) i Albert Camps i la plaça Carles Camps, centre neuràlgic de la vida social i cultural de Sant Llorenç de la Muga, són una mostra de la immensa gratitud del poble envers la família Camps Armet.